TRES ARTISTES CATALANS AL MÓN
Alfons Flores / Franc Aleu / Lluc Castells
L’òpera demana nous espais on desenvolupar-se.
I això és el que l’Alfons Flores ens proposa.
Mons inventats, universos propis disposats a ser compartits amb nosaltres, espectadors del segle XXI, que entronquen directament amb les nostres preocupacions, les nostres angoixes, les nostres pors.
Espais de factura rabiosament contemporània per a contenir els temes universals de les òperes clàssiques, per a donar-los-hi una nova llum. Espais durs o poètics, però mai complaents. Espais que ens provoquen preguntes, que ens inquieten, ens hipnotitzen.
Espais grandiosos, aclaparadors. Màquines enormes on sovint l’individu és engolit pel grup o pel mateix dispositiu.
Escenografies com altes muntanyes infranquejables.
Les imatges projectades del Franc Aleu canvien les textures dels espais. De vegades ens expliquen unes altres històries que se sobreposen a les pròpies de l’escenografia. Altres, les transformen aprofundint en els plecs de la pell.
Els vestits del Lluc Castells creen personatges però sobretot grups. Els individus formen part de comunitats. Les comunitats són aparentment uniformes, grises, però si observem amb atenció, cada individu es rebel·la amb petites diferències. El vestuari intervé d’una manera decisiva en la dramatúrgia. De vegades s’integra en la proposta d’una forma mimètica, d’altres ens proposa una altra lectura, un altre punt de vista.