PRESENTACIÓ
El 2015 fou el primer cop que Catalunya va participar a la Quadriennal d’Escenografia de Praga de forma autònoma.
Des de l’Institut del Teatre ens va fer molta il·lusió marcar aquest punt d’inici i varem treballar per la continuïtat i consolidació en les properes edicions.
Sota els lemes CATALAN WAYS (secció nacional), NEW WAYS (secció escoles) i EL TEATRE ALS PLECS DE LA CIUTAT (secció espais teatrals), vàrem voler reflexionar precisament sobre com es relaciona l’activitat artística amb el territori on es produeix i el seu entorn.
Els territoris no son àmbits tancats i incomunicats. Són àmbits amb caràcters i impulsos particulars.
Quin sentit té parlar de fronteres?
Preferim parlar de llindars de fusió entre cultures.
Els camins oberts dins d’un territori s’irradien, es fusionen i creixen més enllà de les seves fronteres.
ALFONS FLORES, FRANC ALEU i LLUC CASTELLS són escenògrafs i exploradors a la recerca de nous camins i de nous estils. Exploradors i creadors que ultrapassen les fronteres catalanes però també qüestionen amb la seva activitat artística la frontera que delimita les arts escèniques de la resta de les arts.
Són escenògrafs catalans o artistes al món?
Indubtablement ho són TOT.
Cada un d’ells té el seu univers particular. Junts generen uns mons de ficció, cada vegada nous i cada vegada sorprenents. Sempre lligats a l’impuls i el context del moment. Sempre diferent a allò anterior i diferent al que seguirà. El seu esperit imparablement actiu ens atrapa i ens convida a voler conèixer de prop els seus universos creatius.
A la mostra CATALAN WAYS vàrem presentar una part significativa de la seva feina que han mostrat arreu del món.
El treball que vàrem proposar des de la secció d’escoles sota el lema NEW WAYS, posava l’èmfasi en aquesta necessitat de recerca i exploració de nous camins i nous estils. L’Institut del Teatre de Barcelona vol donar aquest impuls, promovent la creació més genuïna de cada individu o col·lectiu. Tots i cada un dels alumnes té la seva veu. Totes les veus constitueixen la identitat de l’escola, que necessàriament canvia any rere any.
A la secció d’espais teatrals ens preguntàvem on se situen totes aquestes activitats artístiques nascudes d’impulsos i inquietuds particulars.
Quina és la relació amb l’entorn? Quin és l’emplaçament que escollim des de les arts escèniques per situar-nos dins el teixit urbà de les ciutats? Quines cartografies teatrals dibuixem en els nostres mapes socials? Quines noves mirades generen a les ciutats ja conegudes? Quines experiències en traiem?
La mostra de LA CIUTAT COM ESTÍMUL, es va qüestionar tots aquests temes des del context barceloní, i va voler exportar el contingut de l’estudi i l’experiència en viu a la ciutat de Praga.