El teatre als plecs de la ciutat

Històricament, els teatres han deambulat per la ciutat, han estat pioners del desenvolupament urbà, dotant de civilitat les àrees on s'han anat situant. En el cas de Barcelona, de la zona de les Rambles al Passeig de Gràcia, i d'allà al Paral·lel, l'edifici teatral ha estat cabdal per a la configuració de la ciutat. Però quan el teixit urbà s'ha consolidat, les mateixes dinàmiques que havien atret els edificis teatrals, els han expulsat cap a altres llocs perifèrics, excèntrics, o fins i tot marginals.

En la primera part de la conferència es va proposar fer un seguiment de la cartografia teatral a la ciutat de Barcelona en les diverses etapes històriques, resumint els capítols principals de la deriva urbana dels teatres, des del segle XV fins al XX. En la segona part de la presentació, es vàren tractar els teatres què, des de les darreries del segle XX i fins a l'actualitat, han anat trobant el seu lloc a la ciutat que anomenem "els altres espais". Mitjançant estratègies diverses aquests espais s'han situat a la ciutat segons una lògica que els fa cercar les àrees en transformació, els espais singulars, els lloguers assequibles, als plecs de la ciutat, en uns contextos socials i culturals receptius i en complicitat amb l'entorn. Curiosament, es detecta que els "altres" espais per a l'escena sovint es troben a l'ombra de grans equipaments culturals.

Es vàren tractar alguns casos barcelonins d'edificis recuperats, reciclats, transformats i preparats per a l'escena. Des dels teatres d'ateneus que als anys setanta del segle XX van donar refugi a propostes d'avantguarda, als microespais que allotgen petites companyies en espais reciclats. Els espais històrics que s'adapten i s'obren al públic per a l'exhibició de l'art en viu, i els racons excèntrics i marginals de la ciutat que han estat guanyats per al teatre, ja sigui de manera efímera o permanent. La relació de tots ells amb la ciutat és el reflex -producte i impulsor a la vegada- de dinàmiques cícliques, que segons les circumstàncies es poden assentar en la línia del que Sanchis Sinisterra va definir com "la argentinización del teatro".

D’una manera explícita o implícita, les idees i les estratègies d’intervenció en espais existents de Peter Brook, Jean-Guy Lecat i Antoine Vitez han estat molt presents, en aquests "altres espais" dels que en podrien ser exemples el Saló Diana, el primer Teatre Lliure a la seu de la Cooperativa La Lleialtat de la Vila de Gràcia, l'Antic Teatre, al local d'un vell Cercle Obrer Catòlic, La Poderosa, en una casa-fàbrica del Raval, La Caldera, en una antiga indústria de cinturons de Gràcia, o la instal·lació de La Perla 29 a una de les naus de l’antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona... És la xarxa d'espais de la Barcelona més creativa i menys coneguda, que vibra amagada lluny dels focus de les grans cartelleres.

Ivan Alcázar Serrat

docus24@gmail.com

Ivan Alcázar (Barcelona, 1974) és llicenciat en Arquitectura per l’ETSAB - Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Té un màster en Teoria i Història de l’Arquitectura, i actualment redacta la seva tesi doctoral sobre els vincles que hi ha entre espais escènics reciclats i nous en el seus respectius contexts urbans. Des del 2000, ha escrit i publicat crítiques sobre arquitectura i urbanisme (ABC/Catalunya, Pasajes de arquitectura y urbanismo, L’Architecture d’Aujourd’hui, Benzina, entre d’altres). Així mateix, escriu sobre art en viu, performance i teatre (Nuvol.com, Telondefondo.org, El Triangle, Cabaret elèctric - Icat FM, etc.). És cap de redacció de la revista LiquidDocs i membre de Teatres en Risc i de l’Observatori d’Espais Escènics (OEE). Com a periodista i investigador dels vincles i les interfícies entre l’arquitectura, l’urbanisme, l’art en viu i l’art de la performance, es poden consultar alguns dels seus projectes recents en línia a:

www.dddarq.cat
www.barcelonaespaisescenics.blogspot.com

Antoni Ramon Graells

Antoni Ramon Graells (Barcelona, 1957). Arquitecte, 1983. Nascut a la Vila de Gràcia és professor de Teoria de l’arquitectura a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. UPC, Doctor arquitecte l’any 1989 amb la tesi Del símbol a l’espectacle. Idea i forma en els teatres de la Il·lustració a l’eclecticisme. Participa en el Màster Universitari en Estudis Teatrals, en aquest àmbit de l’estudi dels espais escènics va ser redactor del Pla Especial de Protecció i Millora dels Teatres de Barcelona, 1991; Investigador Principal dels Projectes d’Investigació: "Protección y Modernización de teatros", 1992-95; i “Observatorio de espacios escénicos: pautas de elaboración de planes funcionales”, 2012-2014. Forma part de l’Observatori d’Espais Escènics-Obserrvatori de Teatres en Risc [www.espaciosescenicos.org] premi de la Cuadrienal de Praga de Arquitectura Teatral y Escenografia, 2007.

Algunes publicacions entorn a l’arquitectura teatral:

2011 “Quadern central. El Teatre a la ciutat” editor, Barcelona Metropololis, n. 83, p. 44-89.

2009 “A l’aurora del segle vint-i-ú: teatre, teatres en risc”, DC. Revista de crítica arquitectónica, n. 17-18, p. 281-292.

2008 “Salvemos las violetas”, ADE teatro, n. 123, diciembre 2008, p. 90-96

2007 amb Guillem Aloy, Miquel Andreu, Ekain Olaizola, “Spain. Architecture and technology: Theatres at risk”, Prague Quadrenniale 07, 11th International competitive exhibition of scenography and theatre architecture, june 2007, p. 224

2007 “Teatre per aprendre arquitectura”, Visions, n. 6, Abril 2007, p. 102-105

Projectes:

El Teatre Apol·lo a Vilanova i la Geltrú. Informe (en col·laboració amb Jean Guy Lecat)

2008 Projecte d’adequació del Mercat de les Flors a Centre de les Arts de Moviment. (en fase d’elaboració. En col·laboració amb Dino Ibáñez i Associats s. l. i Jean Guy Lecat, consultors escènics; Guillem Aloy i Ekain Olaizola, arquitectes, et altri)

2010 Projecte bàsic de la nova seu de “El Centre”, Llorenç del Penedés (en col·laboració amb Guillem Aloy i Ekain Olaizola, arquitectes i Dino Ibáñez i Associats s. l. consultors escènics.